Elegance – adj. inv.
(del ll. elĕgans, -antis) [ele 'γans ]
1. Dotat de gràcia, noblesa i senzillesa.
2. Dit d‘una persona: que té bon gust i distinció per vestir.
Elegance – adj. inv.
(del ll. elĕgans, -antis) [ele 'γans ]
3. Dit d‘una cosa: que revela distinció, refinament i bon gust. (falta verb) un estoig Elegance, és presentar, amb bon gust, uns vins distingits i d‘alta qualitat. Ex. una presentació elegant. Un vi elegant en boca, una etiqueta molt elegant. L‘estoig elegant és exclusivament de tres ampolles d‘Abadal.
4. Ex. Elegant com el típic 5 Merlot.
