El compromís d’expressar en els vins la singularitat d’una terra, com a camí de diferenciació i identitat, i la fusió de coneixements clàssics amb l’obertura als conceptes procedents del nou món vinícola, defineixen l’estil Abadal.
En la recepció del raïm, es realitzen anàlisis de sucre, acidesa, color i sanitat, per confirmar el destí de raïm estant aquest encara a la vinya.
El raïm es descarrega en tramuges de petita capacitat.
Passa per una “desrrapadora” que aparta la rapa, portadora sempre de notes vegetals que no són gens desitjables en un vi.
D’allà ja solament el raïm baixa per gravetat a la trepitjadora, que trepitja els grans obtenint una pasta formada per most, pipetes i pellofes, que en el cas dels blancs anirà a la premsa i en el cas dels negres als dipòsits.
El vi negre fermentarà junt amb les pellofes. Aquest contacte amb pell i pipetes, anomenat maceració, permet l’extracció de color i tanins que donaran l’estructura i la capacitat d’envellir al vi negre. En aquests dipòsits s’agitarà, amb diferents mètodes, el most-vi amb les pellofes per a potenciar aquesta extracció.
Els mostos blancs es mantindran només durant unes hores en contacte amb les pellofes, el just per treure una mica més d’informació (aroma i estructura). Aquesta petita maceració, que es realitza en fred, es fa dins les premses. Després del procés del premsat es deixarà netejar de forma natural el most, que fermentarà a baixa temperatura per protegir al màxim el seu caràcter floral i fruital.
En aquest moment tenim el vi. És el moment de deixar que maduri sense preses sobre les líes, els llevats que ens van fermentar el vi. Es realitza tant en barrica com en dipòsits d’inoxidable agitant periòdicament, aquesta operació es coneix com “bâtonage”.
Els vins negres passen després a les barriques. La barrica té la funció de posar en ordre tota l’estructura que hem pogut extreure del raïm. Obtenim així vins amb tota la concentració de sensacions, que parlen de la nostra terra i varietats de raïm, però amb elegància. La legislació espanyola contempla segons aquests temps de barrica més la posterior guarda en ampolla abans de la venda, la distinció entre criança, reserva i gran reserva
Aquest procés d’afinament en barrica depèn enormement de l’edat de la barrica (com més jove és, més ràpid treballa), origen del roure (amb arbres de creixent més petit, gra fi, és més ràpid) i capacitat (com més petita, més ràpid). La qual cosa relativitza una normativa tan sols basada en temps de permanència en fusta, sense tenir en compte cap altre factor
Després d’aquest procés de criança, es realitza el “coupage” o mescla definitiva dels vins, es realitza una lleugera filtració per reduir els microorganismes que poguessin fer malbé el vi durant la seva vida en ampolla...
... i es procedeix a l’embotellament.
A ABADAL, busquem treballar amb el màxim respecte els vins i les seves característiques, per la qual cosa evitem sotmetre a tractaments químics o de temperatura els nostres vins. Per la qual cosa poden presentar pòsits degut a l’evolució natural durant la seva vida a l’ampolla. Els pòsits en el vi no són dolents ni alteren en absolut la qualitat del vi, al contrari, ens parlen de la seva màxima naturalitat.
En la recepció del raïm, es realitzen anàlisis de sucre, acidesa, color i sanitat, per confirmar el destí de raïm estant aquest encara a la vinya.
El raïm es descarrega en tramuges de petita capacitat.
Passa per una “desrrapadora” que aparta la rapa, portadora sempre de notes vegetals que no són gens desitjables en un vi.
D’allà ja solament el raïm baixa per gravetat a la trepitjadora, que trepitja els grans obtenint una pasta formada per most, pipetes i pellofes, que en el cas dels blancs anirà a la premsa i en el cas dels negres als dipòsits.
El vi negre fermentarà junt amb les pellofes. Aquest contacte amb pell i pipetes, anomenat maceració, permet l’extracció de color i tanins que donaran l’estructura i la capacitat d’envellir al vi negre. En aquests dipòsits s’agitarà, amb diferents mètodes, el most-vi amb les pellofes per a potenciar aquesta extracció.
Els mostos blancs es mantindran només durant unes hores en contacte amb les pellofes, el just per treure una mica més d’informació (aroma i estructura). Aquesta petita maceració, que es realitza en fred, es fa dins les premses. Després del procés del premsat es deixarà netejar de forma natural el most, que fermentarà a baixa temperatura per protegir al màxim el seu caràcter floral i fruital.
En aquest moment tenim el vi. És el moment de deixar que maduri sense preses sobre les líes, els llevats que ens van fermentar el vi. Es realitza tant en barrica com en dipòsits d’inoxidable agitant periòdicament, aquesta operació es coneix com “bâtonage”.
Els vins negres passen després a les barriques. La barrica té la funció de posar en ordre tota l’estructura que hem pogut extreure del raïm. Obtenim així vins amb tota la concentració de sensacions, que parlen de la nostra terra i varietats de raïm, però amb elegància. La legislació espanyola contempla segons aquests temps de barrica més la posterior guarda en ampolla abans de la venda, la distinció entre criança, reserva i gran reserva
Aquest procés d’afinament en barrica depèn enormement de l’edat de la barrica (com més jove és, més ràpid treballa), origen del roure (amb arbres de creixent més petit, gra fi, és més ràpid) i capacitat (com més petita, més ràpid). La qual cosa relativitza una normativa tan sols basada en temps de permanència en fusta, sense tenir en compte cap altre factor
Després d’aquest procés de criança, es realitza el “coupage” o mescla definitiva dels vins, es realitza una lleugera filtració per reduir els microorganismes que poguessin fer malbé el vi durant la seva vida en ampolla...
... i es procedeix a l’embotellament.
A ABADAL, busquem treballar amb el màxim respecte els vins i les seves característiques, per la qual cosa evitem sotmetre a tractaments químics o de temperatura els nostres vins. Per la qual cosa poden presentar pòsits degut a l’evolució natural durant la seva vida a l’ampolla. Els pòsits en el vi no són dolents ni alteren en absolut la qualitat del vi, al contrari, ens parlen de la seva màxima naturalitat.
