A la primavera es planten els ceps, després del subsolat i el laboreig de fins a 1 m. de fondària, pensant en què passaran vàries dècades sense un treball a fons de la parcel·la.

Plantem en peu americà, com s’observa per la cera verda que protegeix l’empelt.

El primer any la planta creixerà lliurement, el principal objectiu és l’arrelament.

El segon any es deixarà un sol brot, el qual s’anirà lligant a una canya, o tutor, fins que arribi a l’altura del filferro de formació.

A l’arribar al filferro de formació es despunta, per estimular el creixement dels dos rebrots laterals, i aconseguir formar els braços del cep.

: S’aniran lligant la resta de rebrots, per a potenciar el creixement dels dos superiors, els quals es lliguen (tal i com s’observa, amb la cinta vermella) al filferro de formació.

El tercer any, la planta traurà brots pel peu i braços. S’hauran de treure els brots del peu i deixar de tres a quatre brots a cada braç, ben repartits, per tal que en el futur quedi el raïm ben distribuït i ventilat. Durant aquest tercer any de vida del cep ja ens dóna raïm, però s’ha d’anar amb compte, ja que normalment treu més producció de la que pot arribar a madurar amb qualitat. S’ha de llençar una gran quantitat de raïm al terra per equilibrar la producció, amb els recursos encara escassos de la planta (poca arrel i encara pocs m2 de fulla que treballen. En aquest cas no es descarta l’obtenció d’un raïm de bona qualitat.

: En el cas dels ceps vells, tendeixen a equilibrar-se de forma espontània, les seves reserves són bones, la seva arrel colonitza bé el terra i porta menys producció, la qual cosa la porta a tenir més m2 de fulla que treballen per cada quilo de raïm. Això és sinònim d’una major qualitat.

El laboreig del terra amb les primeres calors, elimina les herbes que competirien per l’aigua amb els ceps i evita l’evaporació de la humitat que es dona per capilaritat als terres compactats.

El treball a la primavera consisteix en treure els rebrots dels peus i “pentinar” la vegetació entre els filferros de l’emparrat. Així s’aconsegueix optimitzar l’exposició de les fulles i els raïms al sol.
Amb això s’aconsegueix una millora de la sanitat del raïm i una menor necessitat de tractaments agressius...

... i per tant un major respecte al medi ambient i a la seva fauna, gairebé sempre beneficiosa per al nostre cultiu. (a la foto es veu una marieta).

Les nostres vinyes es troben en petites parcel·les, la majoria de les quals integrades dins del bosc.

: Això és degut a l’accidentada orografia de la nostra zona, que obliga sovint el cultiu en terrasses.